Amigues

 

Els ulls de l’amiga em conviden a la fugida cap a horitzons remots on sempre és primavera.

Absències

 

Ací caic i allà m’aixeco,

avanço sense ruta ni guia

pels camins incerts que em marca

el calendari de la vida.

Els anys no em pesen,

em pesen les absències

que encara avui

transitem pels meus somnis.

Alba

 

I al final,

trobarem altres albes

tremoloses de llum

i de promeses?

O tot ens serà pres,

també les albes.

I només restaran

retalls de somnis

a la incerta claror

de l’estelada?

Salvatges

 

Érem salvatges, pobres i lliures. Ara som civilitats, pobres i esclaus. Tristos ramats de bens amb un llop per pastor.

A la R. M.

 

A la R. M.

A poc a poc, aprendràs a assumir

l’essència dels records,

que esdevindran lluminosa

presència. El dolor persistirà

com un rastre somort.

Els dies et duran noves

albes i noves presències.

La vida és un camí

de clarobscurs

que ens acosta a la Llum

més perfecta.

Pluja

 

Dia de pluja.

Tota la Natura exulta

com una núvia que espera

l’abraçada de l’amant.

Ell la cobreix de perles

d’Ofir i diamants.

Dalt del cel,

els trons hi posen

l’himne nupcial.

Espera

 

La brisa belluga

les flors de l’altea.

Tota la Natura

espera i delera

una almoina d’aigua

que ameri la terra.

El déu de la pluja

no hi és ni s’espera.