dimarts, 27 de novembre del 2018

Joaquim Forn




Joaquim Forn va entrar a la presó el novembre del 2017, a Estremera, i s'hi va estar fins al 9 de juliol del 2018, que va ser traslladat a Lledoners. Un home honrat, bon ciutadà i pare de família que, tal com diu: “Mai m'hauria pensat que podria entrar en una presó”. I reconeix que té por, un sentiment ben humà. Com ho és el nostre dolor pel seu injust empresonament. N'he he extret algunes frases:

“Els consellers empresonats i els Jordis ens hem convertit en un exemple públic de què els passa als súbdits que s'atreveixen a qüestionar segons quines coses. És com si ens exhibissin en un patíbul ben alt per poder ser vistos per la multitud”.

“Amb la Laura hem parlat d'odi. Jo, a dia d'avui, no sento cap rancúnia envers els responsables que sigui aquí. Sempre m'ha costat sentir odi. Puc tenir un cop de ràbia, però em passa de pressa. Puc tenir un rampell, però com a sentiment sostingut, trobo que és difícil. Per a mi, és inconcebible”.

“Com enyoro Viladrau.
Com enyoro la llibertat.
Com es troben a faltar els amics quan ja no hi són”.

“La nostra ja no és només una lluita a favor del dret a la autodeterminació, a favor d'esdevenir Estat. La lluita que duem a terme davant dels poders de l'Estat també ho és per la democràcia, la llibertat, la justícia i els drets civils”.

Unes confessions sinceres que no et deixen indiferent.

dilluns, 19 de novembre del 2018

Fulles mortes





Quietament, i silenciosa, es van morint les fulles.
Sense rancor. Dibuixant figures efímeres
que el vent modela a plaer.
La seva mort, és l'eterna promesa
d'un nou cicle esplendent.


dilluns, 12 de novembre del 2018

Partal



Nou homenatge a Catalunya, per Vicent Partal

Amb aquest llibre, el seu autor, ha volgut rendir un nou homenatge a Catalunya perquè creu que “hi ha un fil històric que vull reconèixer, una continuïtat entre la Catalunya que va homenatjar George Orwell i l'actual”. I se'n surt molt bé. Fa sobretot un repàs del que han estat el fets polítics i socials d'aquests últims anys amb la claredat i el rigor que li són propis, sense deixar de tenir, com sempre, una visió esperançadora pel que fa al futur del nostre país.

dimecres, 7 de novembre del 2018

Bestiari



ABELLA REINA

Vaig néixer per regnar, somni reial,
us puc ben dir que aquest destí m'encanta,
nodrida de gelea, menja santa,
vaig assolir una talla colossal!

Dels abegots vaig triar el més formal
per l'èxtasi assolir amb força tanta
que pogués posar al món filles a manta
després d'intensa i breu vida nupcial

I en acabat, al pot, que no s'hi val
torcar baves de vell, ni renys d'espòs
haver de suportar; que ara el que cal

es menjar i procrear sense repòs.
La vida es bella quan poses la cara
i tots contents et fan la gara-gara!

divendres, 2 de novembre del 2018

Dia de Difunts



Us sento en la quietud del vell paisatge
que vigila, amatent, Puig Cavaller.
Ombres amables, que un dia fóreu llum
i ara reposeu en la pau àrduament guanyada.

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Cel gris



Tu i jo en la roda infinita dels dies
que no tenen futur, només present.
Al cel gris s'hi endevina
un presagi de fred, luminescent.

divendres, 19 d’octubre del 2018

Dovlatov


Sergei Dovlatov 1941-1990
L'OFICI

Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'aquest autor rus. I, com els altres, es basa en la seva biografia, bastant moguda, i en els personatges amb qui ha conviscut. Amb un estil que ens recorda Txékhov -d'una tendra ironia-, ens descriu la societat literària de Leningrad, on va iniciar-se com a periodista i escriptor, la qual li rebutjava les obres per no reflectir prou esperit soviètic-, i la posterior arribada i lluita per obrir-se camí a Nova York -on vivia una considerable colònia russa-, sense haver d'abandonar la seva llengua, en la qual excel·lia. Paradoxalment, l'èxit li va arribar primer als EEUU gràcies a la traducció a l'anglès dels seus relats. I la posterior publicació a Rússia, on ara es considerat un dels seus grans escriptors. En transcrit una frase:
Déu m'ha donat el que m'he passat la vida demanant-li. M'ha convertit en un escriptor qualsevol. Un cop aconseguit això, m'he adonat que tenia aspiracions més elevades. Però ja era massa tard. A Déu no pots demanar-li extres.”
La traducció, molt bona, és de Miquel Cabal Guarro.