dijous, 8 de juliol del 2010

Manifestació



Raons per què no penso anar a la manifestació:
Perquè jo no vaig votar aquest estatut, que Zapatero ja es va començar a carregar amb el vist-i-plau del PSC i Mas. Cadascú buscant la seva pròpia conveniència. I de Madrid ens va arribar ben retalladet. I, a sobre, gent com l'Alfonso Guerra, se'n vantaven!
Perquè no m'agrada l'actitud dels líders catalans discutint per la pancarta. Sobretot Montilla volent amagar-se darrera la senyera, mentre l'ofídic Iceta, per defensar-ho, ens pren a tots per imbècils. De qui té por, honorable president, som o no som una nació? (I als socialistes catalans de bona fe que van votar la Chacón, quina cara els ha quedat?)
Perquè desprès de la manifestació no ens ofereixen cap alternativa. Serà el dret a la protesta i prou. I a Madrid, que ens tenen ben apamats, s'hi faran un tip de riure, sobretot si es posen a comptar la quantitat de coets que sonen a Barcelona cada cop que guanya la roja. (Gràcies als nois del Barça, tot sigui dit!) O si es fixen amb la gent que farà boicot a la versió castellana de Shrek en 3D i en castellà, i, com a bons patriotes, s'estimaran més anar a veure la catalana, exhibida només en 2D. Ja els sento riure!
Mentrestant, el TC estarà entretingut amb els recurs d'inconstitucionalitat que hi va enviar el defensor del poble, Múgica, del PSOE, per continuar laminant el poc que en queda. I un cop tornat a retallar, convocarem una altra manifestació?
Adéu Espanya!

2 comentaris:

  1. Raons per les quals jo SI que hi aniré:
    - perquè no l'han convocada els polítics sinó la societat civil (i al Montilla, Mas i companyia els xiularan les orelles tot el trajecte)
    - perquè les organitzacions sobiranistes ho aprofiten per convertir-ho en una gran mani independentista: no reivindiquem l'estatut sinó el dret a decidir (i d'aquí la "incomoditat" d'alguns).
    Jo també vaig votar en contra de l'Estatut i crec que, com més el retallin, més a prop estarem de la independència.
    I sobre la "roja", m'ha fet molta gràcia el comentari d'un periodista que li donava la volta a l'argument, explicant la ràbia que fa en els sectors més rancis que Espanya, per guanyar, necessiti que manin els jugadors catalans i/o del Barça. El mateix els passa en quasi tots els esports d'equip (bàsquet, hoquei, waterpolo...)

    ResponElimina
  2. Doncs jo sí que hi he anat, i tampoc vaig votar l'estatut. Passo de polítics, de tots, però el lema de la manifestació no feia pas referència a l'estatut, "Som una nació. Nosaltres decidim".
    I amb els veïns de manifestació ni una sola vegada hem parlat de l'estatut. Només d'indepen- dència. Potser aquest és el primer pas perquè sorgeixi el líder que necessitem per tal que ens hi encamini. Confiança amb els actuals, cap.
    Hi he anat amb la meva filla Mercè, sense ella no m'hauria pas atrevit a anar-hi. He arribat molt animat a Barcelona, per la ràdio del cotxe donaven notícia de molts indrets de tot el món que organitzaven manifestacions de solidaritat amb Catalunya, i això és bo per conscienciar
    els altres Estats d'arreu, ja que arribat el cas els necessitarem. Siguem optimistes de caraal final feliç. Adéu Espanya!!, deien avui.

    ResponElimina