dissabte, 26 de febrer del 2011

Gabriel




El meu avi matern era de Castellfort, prop de Morella. Quan jo era una xiqueta de somnis esburbats que corria pels carrers de Gandesa, em recitava, burleta: Jo sóc Gabriel Fuster Segura, a cavall d'una burra; la burra ha caigut i Gabriel s'ha fotut. Com es pot veure, parlava en una llengua ben estranya. Jo devia ser una nena molt ben dotada, perquè, a més dels castellà amb que em parlava l'“abuela”, que era de la Puebla de Arenoso, entenia el català del meu poble i el valencià del Gabriel, que, inculta de mi, no sabia diferenciar de la llengua que sentia al carrer, a part, potser, que deia xe -que ja es veu que és un vocable estranyíssim-, i alguna altra coseta per l'estil.
Ironies a part, estime València, em dol València, m'hi sento implicada emocionalment. Penso que el que pretenen els que obliguen a apagar el senyal de la TV3 -amb l'excusa de no sé quina il·legalitat-, fan molt més que coartar la llibertat d'expressió, cometen un crim, el crim de genocidi lingüístic i cultural contra part del seu propi poble.
A més, quan ja som de ple al segle XXI, -i tal com han demostrat les revoltes als països islàmics-, no es poden posar portes al vent de la informació, del pensament, de la raó i de la llibertat.

(La foto és de l'església de Sant Pere, a Castellfort, per les festes de Sant Antoni)

1 comentari: