dijous, 10 de maig del 2012

Emmaús


Emmaús
Alessandro Baricco

D'aquest autor havia llegit Seda, una bellíssima història d'amor amb sorpresa final -que la redimeix de ser ensucrada, el gran perill per a narracions d'aquest caire. El títol d'aquesta obra, Emmaús, ens remet a l'episodi de l'Evangeli de Lluc en el qual, poc després de la crucifixió de Jesús, aquest s'apareix a uns deixebles que anaven a un lloc anomenat així, Emmaús, i els acompanya pel camí, però aquests no el coneixien fins que es queda a menjar amb ells i parteix el pa.
La història que ens reporta Baricco és la de quatre amics de família i formació catòliques, que segueixen el camí marcat per la tradició a la qual pertanyen, amb sacrificis, dubtes, temptacions, vacil·lacions, acceptacions i renúncies, i sobretot un intens sentiment de culpa, que els durà a frec del desastre.
No sé si les persones que no han viscut aquella època i aquella formació de religiositat exaltada, podran entendre el drama íntim que viuen aquests nois. En tot cas, fa referència a una manera de ser i de viure la fe que, almenys al nostre país, diria que hem superat.
Menció especial mereix l'estil d'aquest autor, molt ben treballat. Tot i que aquesta obra és de poc volum, com totes les seves, no es por llegir d'una tirada, com qui va a preu fet, sinó que t'obliga a rellegir sovint per tal de copsar-ne tots els matisos.

2 comentaris:

  1. Després de penjar això em vaig adonar que no havia posat la traducció i vaig pensar que em renyaries! la traductora és la Laia Font i Mateu. Editorial La Magrana. Ho sento!

    ResponElimina