Nítid el temps traça línies
contínues
i en va marcant les fites.
I cada any, amb l'anunci, floral, de
primavera
ens arriba la Pasqua, senyal de
renaixença.
Tu ja no hi ets. Només queda el record
imprès en el paper, difús, de la
memòria.
A poc a poc s'esvaeix el dolor.
Resta només un tel, suau, de melangia.
Un record molt bonic per a l'aniversari del Miquel.
ResponEliminaEl segon, si no recordo malament.