L'afany de l'actual govern espanyol d'espanyolitzar els nens
catalans, m'ha fet pensar en l'adoctrinament perpetrat durant la
meva infantesa, a les inefables Escuelas Nacionales. Recordo ara molt
especialment un llibre de lectura, Glorias Imperiales, (el títol ja
és prou indicatiu!), en el qual s'exaltaven episodis que ens
parlaven de fets i de personatges, considerats rellevants, de l'època
en què a “España nunca se ponia el sol”. Així podíem llegir
les heroiques gestes de personatges com Hernan Cortés o Pizzarro,
conqueridors d'Amèrica. O de les Tercios de Flandes, amb el Gran
Capitan al capdavant. El que no ens va dir ningú és que la creu que
duien els conqueridors, anava acompanyada de tractes terribles per
als conquerits. (Per exemple, els obligaven a treballar a les mines
d'or o d'argent, però com se'ls morien a cabassos, van acabar per
haver de portar esclaus africans per substituir-los). Ni ens van
explicar la mort de Moctezuma, el cabdill asteca, o de les malalties
que portaren els conqueridors, com la sífilis que causà estralls
entre els nadius.
Tampoc no se'ns parlà mai de l'odi que els tercis castellans
deixaren rere seu als Països Baixos, els quals, a la fi, van
aconseguir la seva llibertat. Com ho van fer els pobles
sud-americans. Encara no en sé cap que vulgui retornar a la Madre
Patria.
Tampoc a mi tot aquell adoctrinament em va fer cap efecte -devia de
ser molt obtusa i poc agraïda-. I des que vaig començar a raonar
una mica, a l'adolescència i primera joventut, vaig tenir clar que
la meva pàtria era Catalunya, la meva llengua, el català. Quan vaig
aprendre el parenostre en la meva llengua, ja no el vaig resar en cap
altra. Si Déu és el meu pare, vaig pensar, m'ha d'entendre en la
meva llengua, i no a través d'una d'imposada.
Això que no ens faci por Wert ni companyia. Nosaltres al que és
nostre. De llengües, com de pàtries, només en tenim una. I si en
dominen alguna altra, excel·lent, com més millor. Les llengües no
en tenen la culpa de les barrabassades d'alguns dels seus parlants.
(Foto: El meu germà i jo, a les escoles de Gandesa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada