diumenge, 7 de juliol del 2013

Un embut de novel·la




M'agrada la Pilar Rahola articulista, no tant el personatge. Per això vaig llegir amb una certa curiositat la seva obra El carrer de l'embut. Rahola va estudiar filologia catalana un curs abans que jo, per tant, com a mínim, és clar que coneix la preceptiva literària. Per, ai!
El carrer de l'embut està ubicada a Catalunya i a Cuba del primer terç del segle XX, amb incursions a un passat anterior. I per escriure-la, l'autora es va imbuir de tots els fets i personatges -des de polítics, a sindicalistes, artistes a emprenedors i tutti quanti-, que es van moure per aquelles societats en aquell moment històric, i les utilitza vinguin o no vinguin a propòsit de la trama -quina trama?-, amb anècdotes d'interès nul, que no aporten res al lector. Un lector, en el meu cas lectora, que busca desesperadament alguna mena de fil conductor que doni sentit al relat, entre un bosc de noms que arriben a marejar i que acaben fent-te-la llegir en diagonal per no deixar-la del tot, cosa que vaig estar ben temptada de fer.
En un programa amb el Cuní, Rahola es queixava que l'havien posada en la llista dels autors mediàtics, per les vendes de Sant Jordi. Però dubto que cap editorial l'hagués publicada sense aquest aval.
(Stefan Zweig, el gran autor de biografies i de novel·les històriques, assegurava que, abans d'emprendre'n alguna, estudiava personatges i època i en feia un munt de fitxes. En acabat, les oblidava totes i només utilitzava les que de debò importaven a la narració sense enfarfegar-la. Un bon consell que Rahola hauria d'haver tingut molt en compte.)

3 comentaris:

  1. Un molt bon anàlisi. M'estalviarà la molèstia de mirar de llegir aquesta "novel·la". Gràcies.

    ResponElimina
  2. Doncs no hi estic gens d´acord. A mi m´ha agradat molt, l´he trobada intensa, emotiva, valenta. Els personatges m´han atrapat i la història de la Lídia de cadaqués em té captivada. A mi la rahola m´agrada com a columnista, però aquesta novel.la m´ha agradat molt. I a la meva família, que ens l´hem passada, també.No serà que vols una novel.la clàssica? Perquè jo no m´he perdut gens.
    Aprofito per felicitar-te pel blog. No coincideixo gens amb aquesta crítica, però el blog em sembla interessant.

    ResponElimina
  3. Contra gustos, ja ho deien els clàssics, no hi ha res escrit. Per això som diversos i totes les opinions respectables.

    ResponElimina