PANTERA
Tan
negra com la nit, silenciosa,
avanço
per l'herbei atemorit
dos
carboncles els ulls, viu el sentit,
l'orella
atenta, l'atenció desclosa.
Al
voltant meu la selva misteriosa
allarga
l'estructura del seu crit,
la
flaire de la presa, pressentit,
em
bada les narius, tèbia, carnosa.
La
llum crua del sol obre parpelles
i
esvaeix breus records, folles carreres,
i
el gust de sang, nocturn, de les caceres.
Es
dreça al davant meu l'ingent filat
dels
barrots engolint totes les velles
històries
de la meva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada