-->
La campana emmudida cap alerta recull. Ni cap ventar de festa.
A trenc d'alba ressona la veu del campanar llançant la seva crida
als quatre punts obert de l'horitzó i marcant el seu ritme
ancestral.
Toc d'hivern, enrogallat de neu, humit de boira, tremolós de fred,
company del fum, del foc encès, de la torrada i l'all. I el vi de
casa.
Toc de missa major, de noia endiumenjada i fadrí reptador,
de joia compartida, de gust d'olor de coca, de sentor de mistela.
Toc de rés de la tarda, amb la vella que avança pels camins de la
vil·la
a pregar pels seus morts. Toc de foc que s'arbola, de la flama que
crema
de l'estalzí que abrusa. De la gent, impotent, que s'ho mira.
I el toc antic del sometent que vetlla.
I el toc de morts, que desvetlla l'albada. I ens diu l'últim adéu
a l'hora imprevisible dels retorns.
(Foto meva al campanar de Gandesa, a primers dels 60)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada