dijous, 16 de juny del 2016

Amélie Nothomb


 Amélie Nothomb
NI D'EVA NI D'ADAM. Traducció Ferran Ràfols.
Aquesta és una autora que m'encanta. La primera obra que en vaig llegir, “Estupor i tremolors”, ens parlava de la seva experiència de treball en una empresa japonesa amb una ironia crítica amb el sistema gairebé feudal de la feina, molt divertida. I que va ser rebuda amb disgust pels japonesos. Ara, com si es volgués fer perdonar per un país, el Japó, que estima -hi va néixer i viure fins als cinc anys, ja que el seu pare era un diplomàtic belga inscrit a l'ambaixada de Tòquio-, Natálie Nothomb ens relata l'altra cara d'aquella experiència al País del Sol Ixent: la seva relació de parella amb un xicot japonès. Aquí la ironia es barreja amb la tendresa i l'emoció de sentir-se estimada amb els dubtes que aquesta relació li provoca.
L'autora, que podria perdre's en llargues disquisicions sobre la diferències culturals i existencials entre orient i occident, o, en la visita a Hiroshima explicar-nos amb pèls i senyals la terrible experiència d'aquella ciutat víctima de la bomba atòmica -i així omplir pàgines i pàgines com s'estila en alguns novel·listes actuals-, es limita a fer-ne uns apunts precisos, i, al meu parer, afinats, sobre la ciutat en el moment que ella la visita. Suposo que, amb aquesta visió molt més tendra i afectuosa sobre el Japó i els seus habitants, Nothomb s'haurà fet perdonar per la seva crítica esmolada de la primera novel·la sobre aquell país.
Clara, concisa, irònica, esmolada i precisa, què més se li pot demanar a una autora? A mi m'ha agradat molt.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada