dissabte, 16 de desembre del 2017

En dies com avui


En dies com avui, sento vibrar, callades,
dins del fred del silenci, les paraules alades
que mai no et podré dir. Tremolen
en l'aire de la tarda, tan curta de desembre.
I evoquen les carícies de les mans i dels llavis
sobre la pell oferta. Tan lluny i tan properes!
Petites papallones del desig
tracen rutes alades dins del globus captiu
del pensament. I moren al caire de la llum.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada