Àvara, la pluja, ha cegat
els seus càntirs
i ja no deixa alçar-se la
verdor dels sembrats
ni l'esplendor de les
fràgils roselles.
Tot el camp resta immòbil.
Atén
a l'entramat dels núvols.
Als obscurs determinis
de qui regeix el temps.
El cel es mostra blau,
indiferent, bellíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada