dilluns, 1 d’abril del 2019

Roselles



Àvara, la pluja, ha cegat els seus càntirs
i ja no deixa alçar-se la verdor dels sembrats
ni l'esplendor de les fràgils roselles.
Tot el camp resta immòbil. Atén
a l'entramat dels núvols. Als obscurs determinis
de qui regeix el temps.
El cel es mostra blau, indiferent, bellíssim.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada