Tardes
solemnes de sol omnipresent.
El
vent encalma. La mar bleixa, el dia,
molt
lentament va a l'ocàs.
La
lluna va iniciant el seu minvant.
Em
sento en comunió amb la totalitat de la Natura
tan
forta i, al mateix temps, tan fràgil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada