dijous, 6 d’agost del 2020

Vespre Escalenc




Tardes solemnes de sol omnipresent.
El vent encalma. La mar bleixa, el dia,
molt lentament va a l'ocàs.
La lluna va iniciant el seu minvant.
Em sento en comunió amb la totalitat de la Natura
tan forta i, al mateix temps, tan fràgil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada