Sento
dins meu la remor murmuriosa
del
l'aigua. El riu, la font, la resposta dels cingles,
el
cant dels Goigs percudint en l'aire quiet de la vall,
la
dolça verge contemplant els fidels.
I et
sento a tu, amiga dels bells dies.
I a
tants amics de joventut daurada.
Res
s'ha perdut, tot resta en la memòria
com
un cant, com un crit, com una ardent pregària.
(Festes
de la Mare de Déu de la Fontcalda 2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada