Acaro la correntia dels dies
amb l'ànim incert.
Dolls de claror, embats de llum fugissera,
s'oposen a les hores de foscor.
Però sempre un estel em marca la drecera:
tremola dalt del cim l'ensenya a cel obert!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada