Tot m'era llum

 

A la dècada dels deu anys, el món bastia

camins esbatanats per al meu pas.

Tot m'era llum!

A la dècada dels vint, l'amor fornia

filats de voluptuosa iridescència.

Tot m'era somni.

A la dels trenta, la maternitat omplia

la meva vida de vida a desdir.

Tot m'era plenitud.

A la dels quaranta, la universitat obria

noves rutes als senders de la ment.

Tot m'era joia.

A la dels cinquanta, la docència em mostrava

com n'és de meravellós -i difícil-, l'art d'ensenyar.

Tot m'era fortitud.

Als seixanta, vaig descobrir, extasiada

la grandesa de ser àvia.

Tot m'era tendresa.

Als setanta, es va extingir la veu d'aquell

que em fou company fidel de ruta.

Tot m'és record.

Ara soc a la dècada dels vuitanta. En mi perdura

la gràcia de saber que encara soc,

aquella noia dels camins oberts.

Sota els cels de Gandesa.