Un cel gris du un missatge de pluja
però la pluja, com una amant secreta,
es fa esperar.
Les hores es dilaten, indolents.
Una parella de gavians
han fet el niu a la teulada
de la casa del davant.
Van i venen per dur la pitança
al seu poll, ocult entre les teules.
Orenetes i falciots van passades
rabents rere els mosquits.
Un vent indecís
mou les capçades dels pins.
La vida s’escola lentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada