Can Pantaló
II
Jesús Meix Mani, va ser l’últim Pantaló. Va néixer el 1896 o 97, no n’estic segura.
Fill de Josep Meix i Margarita Mani, va ser el segon de sis germans. La gran era la tia Consolación, la tercera era la tia Glòria, la quarta, la tia Caridat, que es va fer monja, el cinquè era mon pare, Marcial Meix, però a ell mai no li van dir Pantaló, i a mon germà i a mi tampoc, ell era l’únic Marcial del poble i jo la Carmeta de Marcial. El germà més petit, el tio Emilio, va emigrar a Veneçuela, on hi tenia sa germana monja i uns cosins Mani. Ni va fer fortuna ni va tornar mai i més.
Jesús Meix era un home alt, ben plantat, molt estimat -li deien l’advocat dels pobres-, que treballava al Registre de la Propietat de Gandesa. Quan durant la guerra civil, tots els documents van ser cremat pels «incontrolats», va plorar del disgust. S’hi conservava una gran part de la Història de Gandesa.
Una mostra de l’estimació que li tenien va ser que ni un bàndol ni l’altre no el va molestar personalment durant aquells anys fatídics en què va haver-hi tants morts i represaliats.
La seva esposa, Pilar Carbó, era d’Horta (n’hauríem de dir Orta). Neboda de Joaquim Serres, «lo Paisanet», poeta gandesà. La seva filla única, la Caridat, em va ser padrina de pila.
A la tia Pilar li van haver de tallar una cama. Recordo la pròtesi i la crossa penjades al penja-robes darrere de la casa. L’altre record que tinc d’ella, era que em treia els polls i les llémenes -que proliferaven durant la post-guerra- amb una pinta espessa, rere els balconets del menjador, amb tota la paciència del món. La Caridat va ser l’última habitant fixa de la casa.
Descansin tots en pau!
Marcial, Glòria, Caridat, Consolación i Jesús. Falta el cinquè germà, l'Emilio,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada