Com més curts són els dies, a l’hivern, més aguda es va l’espera. De què? No ho sé ni ho vull saber. Esperar és un estat. Una manera de viure aclofada a la vora d’un foc inexistent.
dimarts, 9 de gener del 2024
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada