Carme:
La teva veu em va retornar
l’eco de les teues rialles
pels cantons de la plaça.
I el record dels teus pares.
La sastreria amb didals
sense fons. La planxa roent.
Ton pare tallant peces de vellut.
Ta mare de dol permanent
pel fill que ara deu cantar
en el cor celestial.
El pa negre de racionament.
I aquelles xerrades de mai no acabar!
En la teua veu perdura
el gust agredolç del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada