A remolc de les hores
els pensaments cultiven brots d’enyorança.
Aquells Corpus que relluïen més que el sol
amb vànoves als balcons, carrers guarnits de plantes
i altars reblerts de flors.
La Custòdia sota pal·li. I bafarades d’encens.
Les noies estrenàvem vestits d’estiu.
I una carretada plena d’il·lusions.
Ai la memòria! Imatges esventades,
flors marcides. I corrua de morts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada