Gavians a la teulada

Algunes de les coses que més m'agraden de l'Escala, és contemplar el cel nocturn. Aquests dies, Venus llueix esplendorosa, i també Júpiter. I observar les aus.

La parella de gavians que vaig descobrir la setmana passada a la teulada del davant de casa, continuen la seva tasca de tenir cura i alimentar el seu poll, que ha crescut força, i de clacar fort per advertir que són allà vigilant-lo. Fa gràcia observar el menut agitant les aletes i movent-se amb compte enmig de les teules, sempre evitant el sol, que pica de valent. Tot i que no tenen depredadors -potser algun gat?-, els progenitors no el perden de vista. Això sí, un de sol. L'altre deu d'estar buscant aliment.

Antoni Pladevall

El dia que vaig fer vuit anys

Aquest llibre és un homenatge a tants homes i dones de pagès que es van escarrassar de valent per tal que els seus fills i néts tinguessin un pervindre millor. Pladevall, fill d'una família de masovers de la plana de Vic, rememora aquells temps escarrassats, quan el fred era viu i poques o no gaires distraccions tenien al mas, fins que va arribar la televisió, en blanc i negre. Un llibre fet de retalls de records. D'impressions que li van quedar gravades a la memòria: la mort de Franco, que va propiciar festa a l'escola, per a gran alegria dels escolars i preocupació dels grans, que no sabien com acabaria allò. Una masia, una part dels guanys de les collites de la qual s'havien d'anar a dur als propietaris, a Barcelona. I fer hort i criar animals i vendre verdures, llet, ous, conills etc. per poder arrodonir els ingressos econòmics. Als que, com jo, ens hem criat en un poble agrícola, aquestes evocacions ens produeixen un sentiment agre-dolç.

Aquest llibre, molt ben escrit, va guanyar el premi Prudenci Bertrana.

Joan Veny i Clar

Ahir al vespre, vaig tenir el goig d'assistir a l'acte de lliurament, a càrrec de Muriel Casals, del 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural a Joan Veny i Clar, que havia estat professor meu de dialectologia a la UCB, al Palau de la Música, ple de gom a gom (en puc donar fe perquè era a l'última fila del segon pis!). Va ser un acte molt vibrant i emotiu -tal com es mereixia aquest il·lustre premiat-, conduït per Joaquim Maria Puyal. Van participar-hi exponents d'algunes de les riques varietats de la llengua catalana, com ara el grup Qu4rt Primera, Toni Gomila, amb el seu accent mallorquí, Anna Subirana, que ens recità o cantà diversos cançonetes o moixaines infantils, i Pep Gimeno, “Botifarra”, amb el seu valencià combatiu -que s'endugué una fortíssima ovació-. La foto que adjunto -feta per la meva amiga Rosa Maria que també va ser alumna de Veny-, és del moment en què tot el públic posat dret cantàvem Els Segadors que van cloure l'acte. Seguit per crits -no hi podien faltar-, d'independència.

“Davant tantes actituds hostils del govern central -declarà Joan Veny-, fem vots per tenir un país normal, lliure, modern, obert al món, just socialment, fidel a les seves arrels, amb la llengua pròpia, el català, com a llengua preferent i amb convivència amb el castellà i també amb d'altres llengües. La nostra nit va ser molt llarga, però va sortir el sol, i, ara, cal esperar la plenitud del migdia, Quan somiem sols, només és un somni; però quan somiem junts, el somni es converteix en realitat”. Gràcies, mestre!

Petit drama

 Aquest matí, a l'Escala, m'he ensopegat amb una família d'ànecs que anava davant meu per la vorera.

 De sobte, han baixat al mig de la calçada. Els cotxes, advertits per mi mateixa, frenaven la marxa.

 En un extrem els esperava, fatídica, la claveguera! No s'ha pogut fer res per rescatar un menut, que hi ha caigut a dintre.

L'ànega ha marxat amb un pollet menys!

Arbres de Can Dragó (Barcelona)

 Acàcies

 Catalpa

 Palmeres de tornada a casa

 Eucaliptus

 Til·lers

 Lledoner

 Palmeres davant l'estació

 Pollancres

 Prunus

 Lledoner

 Til·ler

Xiprer.
A part dels plàtans, omnipresents, a Barcelona hi ha arbrat molt divers. Aquesta petita mostra és al costat de casa meva. 

Oronetes i falciots

Temps revoltat de primavera.

Els dies ja són càlids, i llargs.

Crits d'infants a la plaça em recorden

que, un dia, vaig ser infant.

Vaig ser infant amb les galtes aureolades

del roig encès del sol d'aquells vell dies

a la plaça major, amb reclam d'oronetes

i xisclar, estrident, de falcilles.

Elecccions

26 maig

Ha guanyat Ada Colau! El canvi, a més de preocupant, pot ser espectacular. Veurem per on ens surt, la nova alcaldessa. De moment, Collboni, que no ha rascat bola, s'ha afanyat a oferir el PSC de crossa. La qüestió és no desenganxar-se de la mamella del poder. El gran error de la CUP va ser no presentar David Fernàndez, que li hauria pogut esgarrapar força vots. Al menys aquest partit és genuïnament independentista, en canvi l'agrupament que presideix Colau, a més de ser un poti-poti de gent aglevada, no se sap per on sortira, amb això del procés.

El millor ha estat el resultat de València i les Illes. El PP -en paraules de la Rita Barberà-, s'ha fotut una hòstia. Tornarem a tenir un espai televisiu compartit, a València, i els mestres balears assoliran les seves reivindicacions? El que és segur és que la llengua catalana hi sortirà guanyant. Visca els Països Catalans!

Tornaran estelades

i s'alçaran amunt els antics somnis

en la pau expectant dels carrers

de ciutats i de pobles.