Poesia estiu 4

Avanço a poc a poc i a les palpentes;

el temps se’m mor entre heures i esculls

dins del jardí amb l’altea florida

les rialles dels vius i l’escalf dels difunts.

Perquè és estiu, el sol xopa de rosa

els núvols del capvespre, fugitius.

Perquè és estiu, em parla cada cosa

de somnis breus i pensament captius.

Divaga el pensament cercant quimeres

entre celatges rosa i sol daurat

davallant a la posta. Cap resposta

omple el cercle de fum on es debat

el somni de desig que m’alimenta.

i m’incita al combat.

Poesia d'estiu, 3

-->

M’atreu la mar. M’atreu la blava onada

que es mor sobre el sorral, plàcidament,

i m’atreu la que brama enfurismada

i romp contra els esculls, lliure i potent.

M’atreu pensar que visc en un món lliure

on podem avançar juntes les mans

cap a un futur millor, amb pa damunt la taula

i un ofert horitzó amb l’estel flamejant.

Poemes d'estiu 2

        La pell conserva un rastre de besades

        que jo ja he oblidat.

        Persistència del tacte en la memòria

com la llera d’un riu clivellat.

La pell del mar, feta perla i escata,

acull els cossos que s’hi lliuren, blans,

tot és lleu i imprecís, suren les hores

com gavines de vol divagant.

Enyor de plenitud, i a la pell el contacte

del tacte d’unes mans.

El mar m’abraça i m’embolcalla tota

amb l’ardor, foc i gel, d’un amant.

Estiu, vora el mar

-->

S'entaula la calor, les veles desplegades

abastant horitzons i diluint espais;

tot es confon, el mar, el cel, muntanyes,

moviment i repòs sota l’embat del sol. 

 

Tot es confon dins l’ànima ensonyada.

Només resta l’enyor pel que van ser

càntics triomfals dins del cor d’una rosa,

tu i el cel blau i el mar immens, pregon.

Efímeres petjades sobre la sorra molla

       s’esborren a l’instant;

       tot és fugaç, el sol, la llum, el dia...

       visc un present que se’m fon a les mans.

Poemes 2015

Xardor. El sol,

implacable,

sembla recordar-nos

que som vulnerables.

El jardí de les paraules és avui silenciós.

Cauen fulles de l'arbre dels records;

abans d'arribar al sòl,

es tornen cendra.

No hi camins de fuga.

Només dreceres incertes

que no se sap on van.

Deambular perpetu de les hores.

Hostes del meu record

viatgers perpetus

ombres que vau ser fites

conjuro els vostres noms

i només en ressonen els ecos,

distants, al fons del cor.

Pasqua

Diuen que el sant pare Francesc està estudiant posar la setmana santa en una data fixa per fer-la coincidir amb la dels altres cultes cristians, per exemple els ortodoxos. I també per regular les vacances escolars i facilitar la contractació d'hotelers, agències de viatges etc. etc. Segur que a aquest sector els semblarà molt bé. Cada any la setmana santa els mateixos dies, equidistant entre les vacances d'estiu i les de Nadal, els facilitarà molt les coses.

Antigament, i en moltes cultures, en la musulmana i la jueva es manté, el calendari estava regulat pels cicles de la lluna. Quan es va imposar el calendari actual, però, s'adopta el cicle solar, més regular. Només la setmana santa continuà amb la tradició jueva, que era lunar i pastoral. (Era l'època que es traslladaven els ramats) La pasqua jueva se celebrava la primera lluna plena que segueix l'equinocci de primavera. Que és la que hem heretat. Per això, en aquestes dates, la lluna brilla plenament enmig del cel primaveral.

Ja sé que tot canvia i que tots ens hem d'adaptar a l'era tecnològica actual, que tot ho vol regulat i compartimentat. Però, què voleu que us digui, a mi m'agrada que la setmana santa i la pasqua es regeixin pel cicle de la lluna -que és també el dels embarassos, les marees i molts altres cicles de la natura vegetal-. Un calendari que t'obliga a mirar cada any si la pasqua “cau” alta o baixa, cosa que no deixa de tenir el seu encant.

Per què vull la independència?

Estic convençuda que tard o d'hora Catalunya serà independent perquè aquesta és l'aspiració de tots els pobles (la llibertat de ser i manifestar-se tal com són). Ara bé, el problema, per a mi, és que si triguem gaire jo no ho podré veure. Vaig néixer el 37, en plena guerra incivil en un poble tan castigat com Gandesa. Vaig viure sota el franquisme: restricció de llum, pa de racionament, alliçonament castrador: “Por el Imperi hacia Diós”, prohibició de la llengua a qualsevol nivell oficial o culte: publicacions, predicació al temples, ensenyament escolar, ràdio, tele més endavant...

Per sort, al poble conservàvem la nostra llengua ancestral, tan antiga com expressiva: gojos a les marededéus o els sants, dites populars, refranys, jocs infantils, tradicions... tot el que bé o malament els nostres iaios van saber preservar. I que nosaltres tenim l'obligació de passar als nostres néts.

Ara tenim una ocasió única. No s'hi valen picabaralles interessades ni egoismes personalistes. Hem d'anar a totes. I hi he d'anar junts. No ens barallem entre nosaltres, si us plau, la divisió ja la fomenten prou els altres!