Estiu

 

Les ones m'acullen, límpides i fresques,

la pell en rep, tremolosa, la carícia.

A la nit, la lluna gairebé plena

enfosqueig la lluor de les estrelles.

Dies i nits se succeeixen, implacables.

Intento retenir el pas del temps

amb parapets de paraules.

Lectures

 

Theodor Kallifatides

El passat no és un somni

Aquest autor grec, exiliat a Suècia, va triomfar com escriptor en llengua sueca. I va ser ja gran que va redescobrir la seva llengua natal i va escriure aquest llibre, un testimoni de la seva vida i de la seva manera de creure i de viure. El passat no havia estat un somni sinó una realitat. En aquest fragment recorda la primera vegada que va sentir recitar els grans poemes èpics en llengua grega clàssica, que ja no entenien:

“Però llavors va començar. Amb una veu bella, metòdica i rica declamava passatges de la Ilíada i de l'Odissea de la manera com s'imaginaven que ho feia el mateix poeta. (Homer). El text no esdevingué més comprensible, però el ritme ens encisà, la llengua poderosa queia sobre els nostres caps com una àguila, en sentíem batre les ales. Més de vuitanta nois en erecció permanent, confusos i febles, fantasiosos i tímids, vulnerable i espantats, navegàvem amb ell per la mar oberta de les paraules antigues, suàvem amb ell i, quan va acabar, completament esgotat, estàvem igual d'esgotats que ell.” Pg 42-43

“La vida continua, diem. Però cada vegada que la vida continua, algú o alguna cosa es queda enrere, s'oblida, i la vida es torna més buida”. Pg 167

Amb aquest relat, l'autor ha fet que la vida, la seva vida, continuï bategant entre nosaltres i ens allunyi de la buidor.

Carme Meix

Tempesta

 

La pluja cau amb força,

es torna negre el cel.

Tempesta d'agost,

que refresca els boscos

i s'endú la collita dels camps

davant la mirada impotent del pagès.

Calor

Temps de calor, de cerca

de l'ombra i del repòs.

Arrepleguem almostes

de brisa ran d'onada

per somiar-hi a l'hivern,

orfes de sol.

Fred i calor ens marquen

el pas de la dansada 

 

Amics

 

Uns bons amics són un regal del cel,

cal tenir-ne bona cura

perquè són fets material molt fràgil.

I nosaltres maldestres de natura.

Indrets

 

Indrets gandesans: Font de l'Heura (de leure, en fonètica local)

Anàvem a fer el panilló a la font de leure.

la tarda de Tots Sants.

La padrina me'l regalava,

amb la primera taronja de l'any.

Oculta i misteriosa, la font fluïa

pels vessants de Puig Cavaller,

s'hi abeuraven moixons

i altres bestioles de Déu.

Avui he descobert, meravellada,

que encara flueix.

15 juliol 2021 

(Foto i informació gentilesa d'en Josep Gironès.)

Estiu

 

Navego contracorrent. Davant l'horitzó

blau fosc, a l'esquerra les muntanyes de Roses,

a la dreta el mar Mediterrani.

Paraules que ens remeten a grecs i a romans.

Tan lluny i tan a prop, tan aliens i tan nostres.

El mar guarda secrets al fons de les conquilles!