Posta sol

 

La tarda es va tancant,

vermella com la sang.

Diu que farà pluja o vent,

de llevant o de ponent.

A dalt del cel s'encén,

l'estrella de Betlem!

llegir

 

El dia cada cop és més curt,

les nostres esperes més llargues.

Un temps que convida a rellegir

novel·les inoblidables!

Estel

 

L'Estrella de Maria, llueix ben alta.

I inunda d'esperança el cor dels navegants

en les aigües, un xic tèrboles,

de la ciutat.

Lluny, al camp, els pastors s'apressen

a dur a la cleda el ramat.

I els sembradors enterren la grana del nou blat.

En cada llavor germina

un anhel mai perdut de pau i llibertat.

Cel roent

 

Desgrano d'un en un

els grans de la magrana

com qui desgrana somnis

que mai no he somiat

i, somni o no, els esclafo amb les dents,

i sento el suc regalimant-me als llavis

com un bes o un sospir

fora

el vespre també pren

regust de magrana estotjada

entre núvols roents

(Foto M. Papaseit)

Papallones

 

El món dels somnis

és curull de fantasmes,

i sembla tan real!

Et veig a tu, amiga d'altres dies:

agafades del braç

irrompem al passeig.

Un buf de vent aixeca

enagos i faldilles

estarrufats de midó.

Som papallones brillants,

que, acabat l'encanteri,

retornem a ser erugues!

Compte, no ens trepitgeu!

Plovien granotes

 

I plovien granotes.

Saltaven neguitoses

i desapareixien,

talment una aparició

o un miratge.

I nosaltres rèiem

perquè, llavors, la vida

era plena d'ensurts

i de rialles.

Avui hi he pensat

en aquells granotes

sense bassa on buscar

refugi ni empara

dutes pel vent de llevant.

Presoneres d'un fat

implacable. Com migrants

amb les rutes ferrades.

I se m'han ofegat

al llavi les rialles.

Orió

 

No hi ha dreceres.

La ruta està marcada

i les fites retudes...

TOT és drecera.

Amb els braços oberts

abastem les estrelles!