Cim

 

Cim

Avanço cap al cim amb la passa feixuga. Duc al sarró retalls de somnis perduts, amistats oblidades, rostres desdibuixats i rastres de rialles d’aquell infant que fora pels carrers ensonyats de la meva infantesa.

Dibuix Eduard Barrobés

Insomni

Nit d’insomni. El pensament divaga

per paisatges remots. Tot resta lluny.

Només estrills de veus, de cançons i poemes

deixen rastres de llum en la cambra obagosa

on la nit es demora. Quan deixa pas a l’alba,

arriba el son com un fals lenitiu. 

 

veus

 

Veus

Aquest ressò de veus que sura entre la calma de la tarda d’estiu esmola la meva imaginació inquieta. I em suggereix confidències d’amor o desamor, de ruptura o reconciliació, de vida plena. El silenci esborra les veus i la tarda resta immersa en la més anodina indiferència.

somni

¿La barca solitària

somia singladures

per mars cofats d’escuma

i oceans de coralls

amb platges on s’hostatgen

els caus de les sirenes,

o simplement deleja

la cala solitària

on la lluna festeja

l’inici d’altres albes

sota el signe de Venus

i l’aurora rosada?

No desperteu, la barca!

 

Vita brevis

 

Vita brevis

Som una volva diminuta en la grandària ingent de l’Univers. I només durem un instant en el curs de la roda del temps. Vivim tots els instants en plenitud, o només vegetem?

A poc a poc

 

Pas a pas

Avanço lentament per corriols inexplorats. Cada pas endavant és un retornar al començament primigeni de la vida.

saviesa

 

Cada instant viscut, cada amor perdut, cada llibre llegit i, potser, oblidat, ens aporten saviesa. I sentiment pregon del caràcter efímer de la nostra existència.