dissabte, 18 de febrer del 2012

Cotorres




Les veig passar volant, per davant de casa, deixant un rastre acolorit, d'un verd lluminós. Llàstima que el seu crit, aspre i desafinat, no s'adigui gaire amb la seva bellesa. No es pot tenir tot!
De fet, és una espècie invasora. Una immigrant sense papers que ha vingut per quedar-se. I un exemple d'adaptació al medi, que ens pot servir d'exemple als humans. Elles, que són de clima càlid, van modificar el seu hàbit reproductor per adaptar-lo al nostre, imitant els ocells autòctons. Així, van començar a pondre els ous de manera que fessin eclosió a la primavera, per tal que els petits tinguessin bona temperatura al moment de néixer, i, l'hivern següent, ja els agafés aclimatats. De primer van colonitzar els palmeres -els devien fer l'efecte de més acostades a allò que coneixien-, però ara ja fan els nius, grans i comunals, també en altre arbres. He sorprès aquest niu en un plàtan, que, com que ara no té fulles, m'ha permès de descobrir-lo. Ara és el temps, amb la revifadeta de la calor, d'aparellar-se els ocells -a la plaça es veuen els coloms mascles seguint ufanosos les femelles-, i recomençar el seu cicle vital.
No sé si són perjudicials per a altres ocells, penso en els pardals, o per a les palmeres. En tot cas, donen una nota de color, ben vistosa, al nostre cel hivernal.

3 comentaris:

  1. De moment em sembla que és una plaga urbanita. A Sant Feliu encara no en tenim, però suposo que, com tots els immigrants siguin de l'espècie que siguin, potser també acabaran arribant per aquí. En aquest cas, confiarem que els esparvers les trobin gustoses.

    ResponElimina
  2. D'aquesta espècie, la cotorreta de pit gris, ja n'hi havia més de 1000 parelles el març de 2010. I a Vilafranca sí que han arribat, però no hi fa tant fred com a Sant Feliu.

    ResponElimina
  3. Les cotorres, majoritàriament escapades de les gabies on les tenien empresonades, han escollit quedar-se en espais urbans, i es fan notar!

    ResponElimina