diumenge, 5 de febrer de 2012

Drac o salamandra?



Algú em pot treure del dubte? La bèstia arxiconeguda de Gaudí, situada al Parc Güell, que tothom s'entesta a denominar com a drac, possiblement enduts pel significat totèmic d'aquest animal per als catalans, no és realment una salamandra? Almenys era el que jo, no sé si erròniament, tenia entès. La salamandra -n'hi ha de diferents espècies i coloracions,-, és un animal que des de l'Edat Mitjana ha exercit una forta fascinació en l'imaginari català per la idea que en tenien els antics que podia viure indistintament a l'aigua i al foc. A l'Alcover-Moll he trobat la primera citació en la nostra llengua, de Ramon Llull, atribuint-li aquesta qualitat. Aquesta prodigiosa adaptació als diferents àmbits, aigua, aire i foc, la recull Mercè Rodoreda en el seu conte titulat així, La salamandra, en la qual una jove, en ser considerada bruixa, és condemnada a morir a la foguera. Però a l'últim moment, en una estranya metamorfosi, es converteix en una salamandra i pot fugir enmig de les flames. Un conte, no cal dir-ho, de prosa bellíssima, molt pròpia d'aquesta autora. No seria aquesta mateixa fascinació la que va dur Gaudí a posar una salamandra i no un drac al Parc Güell?

4 comentaris:

  1. Sí, tens raó. La salamandra era un símbol molt plasmat al Renaiximent com es pot veure a la porta d'entrada de la Torre Pallaresa de Santa Coloma.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No recordo haver-la vist, la salamandra que menciones, I això que cada dia hi passàvem per davant de la torre, quan anàvem a l'insti! Per cert, avui m'he trobat una antiga alumna, que m'ha cridat i ens hem fet una gran abraçada. Quins temps!

      Suprimeix
  2. No deu ser que hi ha hagut un creuament lingüístic entre "dragó" i "drac"? Aquesta escultura no és un drac, un animal fabulós amb ales i, en canvi, sí que podria ser la interpretació d'un dragó, que es veu sovint les nits d'estiu arrapat a les parets. Com que en castellà la paraula "dragón" tradueix les dues catalanes amb els significats diferents de "dragó" i "drac", m'atreveixo a fer la hipòtesi que en fer la traducció del castellà s'hagués adoptat popularment el terme "drac", que li dóna l'aire totèmic. És possible que els diaris de l'època en què es va inaugurar influïssin en la denominació (possiblement eren tots o gairebé tots escrits en castellà).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una bona hipòtesi! Ara per ara, ja li ha quedat drac, que fa més català totèmic, que dius tu, per Sant Jordi, és clar!

      Suprimeix