dijous, 11 d’octubre del 2012

Notes d'estiu III


30 de juliol, dilluns

Fins avui, l’incendi de l’Alt Empordà no ha estat oficialment declarat extingit. Rere seu ha quedat un rastre de desolació. Mentre va durar, tothom anava a una, però ara es comencen a assenyalar culpables, i no només el personatge sinistre que va llançar una burilla no apagada prop de la fullerada del pàrquing del Pertús, sinó sobre les retallades en bombers i prevenció forestal. Per il·lustrar-ho una pancarta dels bombers: Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.

Vaig a la platja, sola, aquesta tarda. Contemplar la humanitat despullada és tot un exercici d’humilitat desencantada sobre la bellesa –i decadència- del cos humà. Els homes, a partir dels quaranta i tants anys, mostren una panxeta desmoralitzadora, alguns una panxota monumental, lletja sense cap pal·liatiu. En això, les dones són més curoses, la majoria lluiten per conservar un mínim de decència corporal, i encara que siguin plenetes, al menys ho són amb les carns ben repartides entre cuixes, malucs i pits. Només fan goig les noies jovenetes i les criatures. I algun home jove. Però els que he vist aquesta tarda, lluïen uns tatuatges horrorosos que els remeten sense remissió al trist rol de corsaris del Carib orfes de lloro.
Llegint, en aquests alçades, articles de socialistes catalans com el que he llegit avui al diari, no saps si fer-t’hi un tip de riure o posar-te a plorar. Encara preconitzen el rotllo aquell de la confederació i bla bla bla. Mentrestant, cauen inexorablement a les enquestes. La morrada pot ser sensacional. Perquè, per a nacionalisme espanyol, els que s’hi senten, ja tenen el PP, que llueix credencials sense tapalls vergonyants.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada