dimecres, 2 d’abril del 2014

Escarré


Amb motiu del 50 aniversari de les declaracions de l'abat Escarré a Le Monde, el Centre d'Història contemporània de Catalunya van convocar un acte commemoratiu a l'Institut d'Estudis Catalans el dia 27 de març passat, al qual vaig assistir amb la meva amiga i companya d'aquesta mena d'activitats culturals, Rosa Maria Badia.
Aquestes declaracions, denunciant la dictadura franquista i la manca de llibertats, a càrrec del periodista Novais, van ser publicades el 14 de novembre del 1963. El seu testimoni, juntament amb les seves prèdiques a Montserrat, que incidien en la mateixa denúncia, van fer que el règim dictatorial de que “gaudíem”, l'obligués a exiliar-se. No va poder tornar fins el 1968, malalt de mort.
Escarré, com molts altres religiosos -i seglars-, de l'època, va ser primer franquista -els disbarats que es van fer contra els religiosos, els va fer esperar els “vencedors” amb un cert i comprensible alleujament-. La bona predisposició -Franco rebut sota pal·li a Montserrat-, aviat es va va convertir en decepció i preocupació, vist com anaven les coses.
La primera conferència va anar a càrrec de Borja de Riquer, que va fer un repàs molt interessant d'aquell moment històric. El segons que va prendre la paraula, Josep Ma Solé i Sabaté, va glossar la importància i significat de les declaracions. El tercer ponent, Josep Cruanyes, va parlar de l'abat des del punt de mira dels serveis d'informació espanyols. Tot i que aquesta últim, al meu parer, es va estendre massa -la quantitat de documents que el fet va generar s'ho portava-, l'acte en conjunt va ser molt interessant.
Al final, i fora de programa, va prendre la paraula Vila-Abadal, ex monjo de Montserrat, que va ser col·laborador d'Escarré. Als seus vuitanta-vuit anys, va néixer el 1926, aquest metge i psiquiatra, conserva una memòria lúcida, i ens va parlar de la seva relació personal amb l'abat homenatjat.
-Sí que es va rebre Franco sota tàlem -ens va explicar-, però al mateix temps teníem amagats dos joves fugitius del terror nazi!
I és que la història no sol tenir mai un sol prisma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada