dimecres, 21 de maig del 2014

Un dels grans, J. F. Mira




En aquesta obra, J. F. Mira ens transporta a la València de la seva infantesa i joventut, una infantesa viscuda als afores de la ciutat, al barri de la Torre, davant per davant de la carretera per on passa el tramvia groc, els carros dels carreters, els camions de transport de mercaderies, els pagesos a peu o a cavall dels seus animals, tot un univers en moviment, la mateixa via per on van passar els cartaginesos i els romans, tota la història davant de la seva finestra, atiant la seva imaginació. I obrint com a taronges -som a València!- el seus ulls encuriosits. I una casa, la seva, voltada d'hortes i conreus, de sèquies i renou. De porcs i d'aus domèstiques. De vida.
Mira, com Cuyàs a “El Nét del Pirata”, ens parla d'un paradís que ja s'ha perdut irremissiblement. Un paradís, el de la seva infantesa -i la meva-, que no sé si pot atreure la curiositat dels lectors joves, però que als de la meva edat ens suscita tot tipus de records nostàlgics. (Els millors paradisos són els perduts, encara que, de fet, no ho van ser gaire, de paradisíacs. El que els fa meravellosos és que evoquen els anys que teníem aleshores!) En Cuyas, més periodista, els descriu d'una manera amable, una mica superficial, en Mira, que és un savi, d'una manera més profunda, més d'anar al moll de l'os.
Confesso que tinc una debilitat per Joan Francesc Mira, que em ve de lluny. Tinc moltes obres seves. És la nostra veu més sàvia i genuïna, a València, que ja és mèrit! Els catalans del Principat l'hauríem de conèixer millor i reverenciar-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada