No em deixis mai

No em deixis mai.

Kazuo Ishiguro

D'aquest autor d'origen japonès i de filiació literària anglesa -país on els seus pares van emigrar-, n'havia llegit EL QUE RESTA DEL DIA, una excel·lent novel·la de la qual se'n va fer una pel·lícula força reeixida. No sempre les adaptacions cinematogràfiques l'encerten.

Ara n'he llegit NO EM DEIXIS MAI, que, amb el seu estil, molt personal, ens explica una història inquietant. La d'una noia, la Khaty que rememora la seva estada en una residència per a nois i noies, a Anglaterra, i la seva relació amb altres alumnes, sobretot el Tommy i la Ruth, i els tutors de la institució. A poc a poc, anem descobrint, amb ella, qui són aquests alumnes i per a quina terrible realitat han estat programats.

L'autor ens planteja un interrogant: uns possibles clons humans -recordem l'ovella Dolly-, tindrien o no tindrien ànima? Podrien considerar-se humans de ple dret, o només cossos destinats a l'experimentació mèdica? Quan alguns éssers diguem-ne humans decreten que altres éssers no tenen ànima -cas dels esclaus americans-, ja poden fer-ne el que vulguin: maltractar-los, vendre'ls i comprar-los, matar-los si es dóna el cas, amb l'empar de la llei i sense possibilitat de defensa, com es fa amb els animals.

Millor que no us n'expliqui el final, que, de fet, ja es veu a venir. El que és segur és que aquesta lectura no us deixarà indiferents.

La traducció, molt bona com totes les seves, és de Sergi Pàmies.

Després de llegir la novel·la, he visionat la pel·lícula, NEVER LET ME GO, del 2010. No és una mala versió, però s'hi perden molts dels matisos de l'obra de Kazuo Ishiguro. Això sí, aconsegueix captar l'atmosfera depriment, gràcies a la fotografia, de tons apagats, i la música que l'acompanya.

Quan has llegit una història, al menys em passa a mi, acostumes a imaginar-te'n els protagonistes. En aquest cas, trobo molt encertada la tria de l'actriu que fa de Kathy, Careny Mulligan, amb la seva expressió desvalguda, i el seu aspecte de criatura innocent. També està bé Andrew Mulligan interpretant Tommy, un noiet que oscil·la entre el desconcert i l'acceptació, fins l'esclat final. En canvi, tot i que treballa molt bé i que és una actriu que m'agrada força, no he trobat que el físic potent de la Keira Knightley sigui el més idoni per a donar vida al personatge de Ruh.