F. Xavier Baladia
L'avi Ninus
Després d'escriure “Abans que el
temps ho esborri”, on aquest autor ens oferia un retrat impagable
de la seva família, una afortunada representant de la burgesia
catalana de finals del XIX i principis i mitjans del XX, Xavier
Baladia retorna al seu propòsit de reviure el record d'aquells
personatges i del seu context sociològic “abans que ho esborri el
temps”. Aquesta vegada ens ofereix el retrat del seu avi, Francesc
Xavier, a qui anomenaven familiarment Ninus.
Aquesta saga familiar ens fa evident
aquell adagi que deia que els avis feien la fortuna, els fills la
conservaven i els néts la dilapidaven. Així, hi troben alguns
hereus escampa, per exemple el germà gran de la família, o sigui
l'hereu, i com el segon fill, el Ninus, va haver de deixar la
medicina per ajudar el seu pare en el negoci familiar, la fabrica
tèxtil -eren cotoners-. El Ninus i la seva dona Montserrat, la Rat,
representen d'aquesta burgesia que va anar-se adaptant als temps:
guerra civil, franquisme -amb la consegüent adopció d'un castellà
de conveniència-, sense abandonar els seus costums privilegiats:
llotja al Liceu, xalet a la Molina, viatges, joies, servei abundant,
roba de preu... Una vida que contrasta molt amb la que vivíem la
gent treballadors, menestral o pagesa, de la postguerra.
F. Xavier Baladia, en reportar-nos les
vivències els seus avant-passats, ens ofereix una radiografia
d'aquell període històric, que ell evoca amb una certa nostàlgia.
Un lectura molt recomanable, com també ho és la del seu anterior
treball -que va ser portat al cinema com “Barcelona, abans que el
temps ho esborri”-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada