Dins del silenci de la pau, les teves passes
s'allunyen. I el farcell de record
es va fent menys feixuc.
Als marges del camí, encara hi creixen,
les flors de primavera. I hi seguiran creixent quan jo no hi sigui.
Del que un dia vam ser només en queda la calidesa d'un adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada