Mentre
jo soc aquí mig confinada,
els
aiguamolls de l'Empordà bullen de vida.
Qui
fos una au batent les ales
sobre
el blau lluminós mediterrani,
qui
fos un rossinyol cantant de matinada,
o
una humil abella libant nèctar de roses.
O
lliure amb l'oratjol i el vent de garbinada!
(Dedicat
als nostres presos polítics.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada