dilluns, 8 de febrer de 2021

Rentadors


 

Passaven bugada, les dones, de roba bruta

i de les últimes xafarderies del poble.

L'aigua del primer safareig era neta i brillant,

s'hi aclaria la roba blanca, sobre l'últim hi suraven

flocs de bromera, cançons i raons ancestrals.

L'estenien sobre les mates, esperant amb paciència

que el sol les eixamorés i no pesessin tant.

Se l'enduien dins les paneres, sobre una capçana, damunt del cap.

Un dia els rentadors restaren silenciosos i buits escoltant

el crit de l'òliba i del mussol, i enyorant temps passats.

Ara no hi són. La remor de les veus s'ha apagat

i l'oblit s'ha fet amo del lloc i l'ha cobert de pols i de pietat!


Cap comentari:

Publica un comentari