De vegades, divago
pels camins enyorats
dels dies de llum i roses
somriures furtius
amors ignorats
o volguts.
Tots hi sou. A la plaça Major
es balla la dansada.
Correm-hi tots,
que el nostre temps s'acaba.
Segueixo divagant.
Fora finestra, la grisor m'és companya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada