II
Festes de post guerra
de dolça amargor.
La processó puja
pel Carrer Major.
Venten les campanes
s’eixamplen els cors,
als forns de les cases
es couen els cocs.
Ballen la dansada
vestides de dol
les nostres besàvies
amb prou ufanor.
La plega arreplega
poca donació,
les vaques són flaques
buides la butxaques
pocs pans a la post.
Gegants i capgrossos
quan declina el sol
ballen a la plaça
amb pas cadenciós.
La Lira Ampostina
-tots mascles, llavors-,
amb Visca Gandesa
dona el darrer toc.
S’ha acabat la festa.
Tot resta en repòs.
Hi tornarem -diuen-
l’any que ve si Déu vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada