Enyor de tu, perdut a l’altra riba
del mar ignot.
Enyor de vells camins, d’altres perfums.
Enyor de mi, de l’esclat d’aquells dies
de maig florit.
Enyor d’amors perduts, que encara cremen
en la foguera ardent dels meus estius.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada