Les ones juguen a tocar i parar.
I m’acaronen els turmells.
Prop meu, uns xiquets caven
basses a la sorra que omplen
amb poals de joguina.
L’aigua s’esmuny, lleugera,
enyorada del mar.
Ells hi tornen, incansables.
Jo també retorno per la riba
amb l’ànim encalmat.
La nostra vida és un etern
anar i tornar, de l’aurora
a l’ocàs. De l’infant que vam ser
en queda la claror d’algun migdia
d’estiu cobricelat d’orenetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada