Avanço per corriols de foc i flama.

El capvespre s’inflama.

No sento la mà amiga que m’acompanya,

i el poble és lluny.

El crit d’una campana trenca el silenci, misteriós,

d’aquesta tarda.

S’encén l’estel que em guia,

segura i lenta, la passa!