Vine, companya del dies clars,
quan la vida semblava
un camí de roselles.
I els narcisos s’obrien
a la vora de rec.
I del pou pujava
tot cantant
la claror de l’aigua.
Ara un altres ulls
riuen, altres llavis
es besen. L’aire segueix
duent
sentors de primavera
enlluernada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada