Mare
de Déu de la Fontcalda, que m'ha estat
mitjancera
per acarar la por.
La
mort sempre és un límit que cal travessar
agafada
a una estrella.
dimecres, 5 de febrer del 2020
dilluns, 3 de febrer del 2020
Idioma
Una
anècdota de la Vall d'Hebron. Jo per convicció sempre parlo en
català i així ho vaig fer aquests tretze dies. Allà hi ha personal
d'arreu, sobretot sudamericans, i no vag tenir cap problema amb
ningú, al contrari. Ni tampoc amb les companyes d'habitació, amb
qui em vaig entendre la mar de bé. Doncs l'últim dia se'm presenta
un dels infermers, català, i em demana:
-Vostè
no sap parlar en castellà?
-Miro
jo soc catalano-parlant, però sé parlar castellà. Hi ha algú al
nostre país que no el sàpiga parlar?
-Bé...,
sí..., en algun poble -va despistar.
O
sigui, que per parlar en català al meu país, m'he convertit en una
mena d'espècimen digne d'observació!
divendres, 31 de gener del 2020
Vall d'Hebron
(Mentre
el “Glòria” queia sobre Catalunya)
Cau
la nit de pesombre
sobre
la Vall d'Hebron.
A
dins, dolor, a fora, un vent
que
s'ho emporta tot.
Més
enllà del silenci, què hi ha?
Més
ençà de la pell, que en queda?
Un
paisatge sonor de vent i d'agonia.
Un
paisatge interior rebobinant, cercle a cercle,
els
seus límits. I, dins de tot,
la
Creu.
divendres, 17 de gener del 2020
VEUS I DIES
Enllaço
veus i dies,
i
m'omplo del perfum de la nostàlgia;
rere
finestra, les merles aletegen enderiades,
Per
a elles, només hi ha present i, potser futur,
i el
passat no és un pes mort sota les ales.
dijous, 9 de gener del 2020
Any nou
Any
que comença: omple de bons auguris
el
nostre esdevenir.
Fes-nos
més forts, més lleials, més savis
i
més tolerants.
Uneix
les nostres veus, perquè ressonin
món
enllà. Sempre en el nostre pus bell
catalanesc.
Amén.
dimarts, 7 de gener del 2020
dijous, 2 de gener del 2020
Ocells
davant de casa.
La
mallerenga blava es mou entre les fulles de l'arbre.
La
cotxa s'està estàtica, dalt del teulat veí.
La
parella de merles també busca pitança.
Els
ocells no saben de cap d'anys ni nadals,
només
del dia a dia, de matins i de vespres,
de
la lluita constant per la supervivència,
tan
petits i tan fràgils. I, al mateix temps, tan forts!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
