Estornells

 

ESTORNELLS

Voleu amb grans estols

imitant gegants, monstres

o éssers estranys.

No ho feu pel nostre gaudi

visual

sinó per protegir-vos

d'esparvers i milans.

Sempre la por genera

recursos

insospitats!

aranya

 

ARANYA

A poc a poc, porfidiosa,

vaig filant.

Qui enganxaré a la meva trampa?

Una mosca, un papalló esverat?

O seràs tu que ara em contemples

ben refiat?

Els meus fils són molt llargs.

I jo pacient quan cal.

Vigila. T'estic esperant!

(Foto M. Papaseit)

Pluja

 

La pluja, embruixa,

els arbres tristos

de la ciutat;

l'asfalt espilleja,

la gent s'apressa

i trenca els miralls

en mil esquitxos

de diamants.

Difunts

 

Avanço pel camí de cementeri.

El cerç m'empeny.

I, al mateix temps, em frena.

Làpides, flors, pregàries.

Noms recordats i tombes oblidades.

El vent reposa entre xiprers altius

que creixen cap al cel, com un amén

perpetu, com un salm o un adéu confiat

sense laments estèrils, sense llàgrimes.

Memòria

 

Tots Sants a Gandesa

Camino pels carrers gairebé d'esma.

Cada racó un doll d'imatges

de veus i de ressons.

L'església silenciosa, l'altiu campanar,

el perxe i el forn del castell,

l'olor del pa sortint del forn,

el xiulets del homes animant a abeurar

els animals cansats de la llarga jornada.

Els bels del ramat del pastor de Ronda,

un home com un sant pau

amb un cabridet acabat de parir al coll.

L'olor de most dels carros carregats de raïm.

El ventar de les campanes. El toc de morts.

Les cançons infantils. Els renecs caragolats.

El crepitar del foc. El bramular del cerç.

Tu. Jo. Tots nosaltres.

Els crits alegres d'uns xiquets enllacen

el passat i el present. Vida a desdir.

Foto J.A, Alcoverro Mani

Amigues

 

Amigues,

el pas dels anys ens ha robat

l'esclat de la rialla

la finor de la pell

la llum de la mirada

però ens ha deixat

la tendresa de l'ànima

els records de tardets

amb la llum estotjada

de les postes de sol

i el vent de garbinada.

Encara som qui som:

xiquetes que jugàvem

pels carrers i les places

entre crits i cançons i rialles.

tardor

 

érem tan joves

i ens crèiem que seríem eterns

ens rèiem del món i de la bolla

jugàvem al Pare Carbasser

amb les penyores marcades

i amb la punta dels dits,

tocàvem els estels

els anys no han esborrat el so de les rialles

ni el gust de les cerves ni l'olor

del pa sortint del forn

no han esborrat el nom amb què em cridaves

sura en l'aire estancat un hàlit de tardor

(Foto M. Barrubés)