A la deriva van les hores,
els dies avancen calmosos i lents.
La calor s'allargassa, indolent.
Sense demores
arriben els vents.
dimarts, 25 d’octubre del 2022
dimecres, 19 d’octubre del 2022
Octubre
.jpg)
Tanco amb set claus
el bagul dels records.
La vida és
aquest avui
que ara es desplega.
Magranes, castanyes i codonys
em fan l’ullet
a l‘aparador de la fruiteria.
Octubre es vesteix d’or
i d'ambrosia.
Visc l’instant en harmonia
amb el tot i amb el res.
dissabte, 8 d’octubre del 2022
Pluja
La cançó sincopada de la pluja
em fa la non-non.
Lluny, als arbres s’espongen
àvids de set i consol.
Els bassals mirallegen
un paisatge que vol i que dol.
La cançó de la pluja, embruixa
la tarda que mor.
dimarts, 27 de setembre del 2022
Tardoral
Albes de tardor,
daurades i plenes
de bons averanys.
Magranes al punt.
Primeres castanyes.
La delícia del primer borrissol
de fred sobre la pell.
Benvingudes sigueu
albes de tardor!
Duc al paladar
el gust dolç i aspre
del primer codony!
(Foto M. Papaseit)
dimecres, 21 de setembre del 2022
Verema
El raïm està al punt.
Com a un toc de clarí, la gent es desvetlla.
Els camps són plens de gent que s’apressa;
els carros curulls s’encaminen als trulls,
els homes atien les bèsties.
Hi ha olor de most, de suor i de festa.
Algú canta a les vinyes, i el càntic s’eleva
com un himne de glòria.
I tu i jo tastarem el vi nou
com si l’ahir es fes present,
com si no hi hagués hagut demà.
Els peus lleugers inicien una dansa
triomfal aixafant el raïm!
A poc a poc retorno al present.
A la boca tinc un gust d’embriagant
de plenitud. Als ulls espurnes
de daurada joventut.
dissabte, 10 de setembre del 2022
11 Setembre
Acaramullo paraules.
En faig un castell amb merlets
i torres de guaita.
I m’hi encabeixo dintre
per defensar cada mot,
cada rim i frase feta,
cada cançó de croada.
Dalt de la torre més alta,
tremolarà la senyera
amb la consigna sagrada:
Cal defensar ara i sempre
nostra llengua catalana.
11 de Setembre del 2022
dissabte, 3 de setembre del 2022
Festes
Festes Majors
Les campanes llancen als quatre vents
el seu crit de requesta. I la cercavila,
amb els gegants i els capgrossos,
va engrescant la gent al seu pas.
Olor de cocs, de perfum de noies en flor,
de les cuines on guisen les àvies.
Sentor de joventut i de gresca.
I l’eco del crit al final de la processó:
Visca la mare de Déu de la Fontcalda!
Ho visc i ho revisc, exiliada a ciutat.
El meu cor cor té ara vint anys.
Tanco els ulls i m’endinso en la festa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
