dimecres, 5 de gener del 2011

Coptes

M'ha impressionat la notícia de la mort de més de vint coptes, a més dels nombrosos ferits, reunits per pregar en una església d'Alexandria. M'ha portat a la memòria la nostra assistència a una celebració una mica “peculiar” -a la nostra manera de veure-, d'aquesta comunitat cristiana durant el viatge que vam fer a Egipte, fa pocs anys.
També he pensat en la novel·la de Lawrence Durrell, el “Quartet d'Alexandria”, publicada a mitjans del segle XX, en la qual, membres d'aquesta comunitat, molt influent i rica aleshores, tenien un paper molt destacat. L'Alexandria de Durrell, era un lloc on diverses confessions -musulmans, jueus, cristians de diferents signes-, convivien en pau, d'una manera civilitzada. I Alexandria era una ciutat pròspera i cosmopolita.
El coptes són els descendents dels antics egipcis convertits al cristianisme abans de l'arribada de l'Islam, una religió tan potent, aquesta, que els va convertir en una minoria dins del seu propi país. La sort, per a Egipte, va ser que els musulmans, tan iconoclastes, no van veure en els símbols dels antics déus egipcis, ja periclitats, cap perill. En cas contrari, haurien obrat com amb les imatges de les esglésies coptes- per exemple a la Capadòcia-, les cares de les quals foren esborrades. Més sort van tenir les pintures murals de Sant Salvador o de Santa Sofia, que van ser recobertes de guix, i ara poden mostrar-se als turistes amb tot el seu esplendor.
Són uns temps bàrbars, els nostres. Ara ja no s'acontenten amb esborrar les imatges sinó que volen esborrar o expulsar les persones, en aquests cas les comunitat cristianes dels països de majoria mahometana. (Quan ja tenia això escrit, he llegit l'article de Lluís Foix a l'”Avui”, i ens dóna unes xifres que fan esgarrifar).
Només quan l'Islam moderat, que estic segura que existeix, s'alci per acabar amb aquesta barbaritat que representen els extremistes fanatitzats, podrem viure en pau.
Mentrestant, on són tots aquests progres que protestaven de la vista del papa a la Sagrada Família? No n'he sentit cap ni un protestant per fets com aquest o similars. Potser si algun dia posen una bomba a la Sagrada Família reaccionaran? O encara els riuran la gracieta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada