Parèmies III

Parèmies III
La Glòria em va portar de Gandesa una llibreta on havia anat recollint moltes dites. Avui edito els refranys, una altra vegada continuaré amb les frases fetes. (En tinc un munt!)
La foto és de l'Eduard, dels Ports d'Horta.
Per cert, el meu amic de l'Escala, el Pere Pau, em va dir respecte a “Pel juliol ni dona ni caragol”, que va sentir una vegada a un senyor gran del seu poble afegir: “Però la dona, tot l'any és bona”.

A gust de qui paga va la cançó.
Aigua passada no mol molí.
A la primera, el rei perdona, a la segona catxamona.
Al cul del sac, s'hi troben les engrunes.
A la vora del riu, no t'hi faces el niu.
Any de neu, any de Déu.
Al pot petit hi ha la bona confitura.
A la taula i al llit, al primer crit.
Arbre vell i trasplantat primer mort que arrelat. (Arraïlat, al dir d'allà.)
A sants i minyons, no els prometis si no els dons.


Barcelona és bona si la bossa sona, sona o no sona, Barcelona és bona.
Bojos amb bojos no es barallen.
Bona cara i mals afets. (fets) (Hipocresia)
Brams d'ase no arriben al cel. (Es diu de qui malparlava de tu).

Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.
Cada casa és un món.
Casa de dos portes fa de mal guardar.
Com més clars més amics.
Com més parents més dolents. (No et pots fiar de ningú.)

De menjar i de treballar, no s'ha de plànyer ningú. (Aquesta la deia la meva tia Carme referint-se als jornalers que li treballaven la terra. Calia exigir-los feina, però portar-los ben alimentats.)
De més verdes en maduren.
Déu dóna pa a qui no té queixals.
Déu mos en guard d'un ja està fet. (Ser irremissible.)
Dient les veritats es perden les amistats.

El pa de la veïna és medicina. (Quan creus que el que tenen els altres és millor.)
El que canta a la taula i al llit no té el seny ben complit.
El que és gelós amb un mal en té dos.
El que no es paga amb diners es paga amb dinades.
El que no està acostumat a bragues les costures li fan llagues.
El que s'ha de vendre, no ho cal “empenyar”. (Empenyorar.)
El qui no fa res moltes se'n pensa.
El qui no en ve de raça o en fa poc o en fa massa.
Els uns neixen amb estrella i els altres, estrellats.
Els uns pels altres la feina sense fer.
Entre poc i massa la mesura passa.
Es pot dir el pecat però no el pecador.

Fer i desfer la faena del dimoni.
Feta la llei, feta la trampa.
Fes-ne cent i erren una, com si no n'haguesses fet cap.

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. (Escarment.)
Gos que lladra no mossega.
Gota a gota s'omple la bóta.

Home de molts oficis, pobre segur.
Hostes vindran que de casa ens trauran.


Ja ho deia la vella, que no es volia morir. (Sempre hi ha novetats).
Justícia forta gent molla

La punxa quan naix ja punxa.
La roba bruta s'ha de rentar a casa.
Les bromes porten aigua.
Llops amb llops no es mosseguen.
Lo ruc creix i l'aubarda. no. (Albarda. Es deia dels xiquets, quan els quedava la roba petita.)
Lo ruc sempre va al davant. (Els que es volien fer veure.)
Lo sabater és el que va més mal calçat.
Lo sant s'adora per la peanya. (Quan afalagues familiars de la persona que t'interessa)

No es pot repicar i anar a la processó.
No s'ha fet la mel per la boca de l'ase.
No te'n rigues del meu dol, que quan lo meu serà vell, lo teu serà nou.

Pagant, sant Pere canta.
Pecat amagat és mig perdonat.
Pluja de febrer, emprenya l'oliver. (El fecunda, fa créixer l'oliva.)

Quan lo pobre pasta, li cau lo forn.
Quan lo pobre va bonic o és molt pobre o és molt ric.
Quan era mort, el combregaven.
Qui a fora vila va o l'enganyen o va a enganyar.
Qui es menja la carn, que rossego els ossos.
Qui a hostes va, hostes va a buscar.
Qui juga amb foc es pixa al llit.
Qui matina seu on vol.
Qui no corre, vola.
Qui no pot segar, espigola.
Qui oli remena, els dits se'n llepa.
Qui no té faena, lo gat pentina.
Qui no vulgue pols, que no vage a l'era.
Qui paga mana.
Qui primer arriba primer engrana. (Ve de l'època del moldre als molins).
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.
Qui va amb un coix, al cap de l'any coix i mig.

S'agafa més prompte un mentider que un coix.
Secret de dos és perillós, secret de tres, no val res.
Si et vols casar bé, casa't al carrer. I ni que sigui torta, davant la porta. (Desconfiança dels forasters.)


Totes les masses són pesades. (Juga amb l'homofonia de maça i massa)
Tot ho sàpigues fer i res hauràs de menester.

Una flor no fa estiu.
Una mica al cor es fica.

Val més anar sol que mal acompanyat.
Val més creure-ho que anar a veure-ho.
Val més menjar poc i pair bé.