D'Elegies de pluja i oblit.

Bevíem glops de vida fugissera
lluny de la pols i els tràfecs,
arrecerats al ràfec dels anys joves.
Tot era bell i nou. El gris i el negre
quedaven per després. O per als altres.
Teníem cabells foscos i ulls de festa.
Sota el jersei se'ns marcaven les sines
petites i turgents. I fèiem veure que no ens n'adonàvem
de les mirades àvides dels nois.
Teníem pres el món sota del riure.

Més avall del record, pa negre
i racionat, i l'aigua racionada
i racionats els llums i racionada
la parla i el menjar.
Érem fills d'una guerra que no férem!