LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT
de Joë Dicker
He de confessar que no m'agraden les
històries de “lladres i serenos” o sigui la novel·la negra, i
desconfio dels Best Sellers, els llibres més venuts -i més
promocionats-, però de vegades me'n cau un a les mans i el llegeixo
per curiositat. Així, doncs, he llegit la tan venuda La Veritat...
En la solapa de la coberta, se'ns diu
que aquest llibre és una mena d'encreuament entre Larsson, Nobokov i
Philip Roth. Suposo que comparar-lo a Roth es deu al fet que que
copia descaradament -avui se'n diu homenatjar-, el plantejament de
Roth a La Marca de l'Home: escriptor en hores baixes que escriu sobre
un amic, que aquest practiqui boxa, o el nom de l'advocat, a qui
anomena Roth. El problema és que l'estil de Roth és boníssim i
Dicker ni se l'ensuma. Quant a Nobokov, podria dir gairebé el
mateix. L'ha utilitzat per crear el personatge de la protagonista
-Dicker es fa un tip de repetir N O L A, per assegurar-se que ens
adonem que s'ha inspirat en L O L I T A-. Tanmateix, l'estil de
Nobokov a Lolita és un cop de puny a l'estómac, brutal, que dirien
ara. Sensacional, que dic jo. El de Dicker és notòriament a anys
llum. De Larson, potser en treu una mica de morbo, no ho puc
assegurar perquè no vaig poder passar del primer volum de la seva
trilogia. Ara bé, posat a buscar inspiracions, hi podien haver
afegit Psicosi. I no l'errarien pas!
A propòsit de l'estil, hi ha algunes
converses entre Harry i Nola que són d'un cursi que mata! En fi, que
l'he trobat un llibre trampós. Molta “cuina” i poc contingut
original, sempre per al meu gust, és clar! (Els romans ja deien in
gustibus non disputando, o sigui, en gustos res a discutir.) Al meu
parer, l'amuntegament de pistes per anar intrigant el lector arriba a
ser irritant, i, moltes repeticions, innecessàries. Fora, és clar,
que es tractés d'allargar l'original -avui dia aquesta mena de
llibres solen ser molt llargs-. Això sí, t'obliga a arribar al
final.
El que em passa a mi amb una bona
novel·la és que em sap greu que s'acabi, i, en fer-ho, torno a
rellegir alguns fragments que m'han impactat, i acordo amb mi mateixa
de rellegir-la més endavant. En canvi, en llibres com aquest, tinc
ganes que arribi el final per perdre'ls de vista d'un punyetera
vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada